Des de 2012 una nova forma de societat autogestionada, basada en els valors de l’alliberament de la dona, la democràcia i l’ecologia, s’està posant en pràctica al nord de Síria, a la regió autònoma de Rojava, un exemple de societat que és una gran font d’esperança en la regió.
Més que això, Rojava mostra que un altre tipus de societat, una altra forma de vida i, fins i tot, un altre món, és possible!
Una societat en què el confederalisme democràtic ha substituït les estructures estatals i en què cada comuna, formada per unes dues-centes famílies, estableix diverses comissions temàtiques: gènere, autodefensa, serveis urbans, economia, resolució de conflictes, ... amb els veïns que s’hi vulguin implicar. I són els mateixos veïns els que trien de forma democràtica els co-delegats d’aquestes comissions (un home i una dona d’edat i ètnia diferent, per tal d’integrar més diversitat).
La revolució de Rojava s’anomena també la revolució de les dones ja que són aquestes les que se situen en el primer pla, conformant un model democràtic de civilització que no necessita la violència que el patriarcat adopta per sobreviure.
Aquesta revolució social s’ha enfrontat a moltes amenaces des del principi: la invasió de l’Estat Islàmic el 2014; la pressió contínua dels hostils estats veïns; l’embargament... Però gràcies a la resistència heroica de la població de Rojava i la seva increïble força de voluntat, l’ISIS ha estat derrotat i la vida està florint de nou malgrat totes les agressions.
A principis d'octubre de 2019, l'Estat turc, ha començat a perpetrar atacs militars contra el Kurdistan occidental i una campanya de bombardejos indiscriminats que estan provocant un preocupant nombre de morts i ferits entre la població civil.
Des del 9 d’octubre fins avui, els atacs han sigut constants, malgrat Turquia hagi signat un parell de documents d’alto al foc el dies 17 i 22 d’octubre de 2019, després de signar tractats amb els Estats Units i Rússia, respectivament.
Turquia està atacant les mateixes forces que alliberaren la zona del terror de l’Estat Islàmic. I, a part d’un nombre important de persones assassinades i ferides, ja hi ha més de 300.000 persones desplaçades dins el seu propi país.
Com que les dones són les responsables de mantenir la base de la organització social, les forces invasores focalitzen els atacs sobre aquest col·lectiu perquè l’ocupació sigui més ràpida i efectiva i implementar l’assimilació.
Un altre dels objectius de Turquia és la neteja ètnica: fer un canvi demogràfic i retornar a Rojava bona part dels refugiats sirians que ara mateix són a Turquia, atacant els punts de supervivència. electricitat i aigua, hospitals, etc. i forçant la gent a abandonar casa seva.
I tot això amb el consentiment de la comunitat internacional, que lluny de donar cap mena de suport, gira l’esquena als kurds i permet, amb el seu silenci, l’abús de poder de Turquia amb la col·laboració de membres d’Estat Islàmic.