Respecte a la Residència de la gent gran, a hores d’ara sabem que no hi ha hagut cap cas de contagi i que part dels testos que han arribat al personal de l’Ajuntament s’han destinat a les residents. Tot i així, aquesta crisis ha de portar un replantejament i un canvi de model en la gestió, control i funcionament de les residències ja que moltes d’elles no han tingut aquesta sort: els hi han faltat testos i EPIS i han patit durament la COVID19.
Les residències són un servei essencial que no pot ser un negoci. "Els drets humans no desapareixen ni disminueixen amb l’edat, i les morts de les persones grans no són acceptables en cap cas. Ni són normals ni són inevitables, com diu El Manifest del Consell de la gent gran del Baixllo. S’han de garantir, per tant, unes condicions dignes tant en l'atenció de les persones que hi resideixen com en la situació laboral de les treballadores que les atenen.
No tenim tampoc gaires dades de Begues en relació a la situació del serveis a domicili (SAD), un servei que s’ofereix a persones amb diferents graus de dependència que necessiten de tercers per fer activitats que la resta fem de manera autònoma. Sempre que s’ha fet una pregunta al ple municipal al voltant del tema, la resposta ha estat que tot funciona bé. Sí sabem que el SAD està mancomunat amb altres municipis a través del Consorci del Baix Llobregat (CCBLL) i que la concessió va passar de SEMFO a l’entitat social Suara de manera transitòria i sense concurs públic ja que l’anterior entitat encarregada del servei va declarar suspensió de pagaments.
D’altra banda, tenim informació que no totes les persones ateses pel SAD a Begues ho fan mitjançant Suara; hi ha d’altres entitats/empreses que ofereixen els serveis de SAD a les persones que tenen un grau de dependència reconegut per la Generalitat. Els serveis socials de l’ajuntament faciliten a les famílies de les persones depenents un llistat de les diferents opcions de SAD i elles en trien una. La qüestió és que la varietat de subministradores d’aquest servei no permet tenir una diagnosis acurada ni de la qualitat del servei ni de les condicions laborals de les treballadores.
Abans de la COVID la situació del servei que els membres del govern municipal definien com a correcta, presentava moltes deficiències. En relació a les treballadores, tres dones s’encarregaven d’atendre les persones amb servei de SAD de Suara i, si alguna d’elles agafava la baixa per malaltia, el servei quedava sense cobrir. En relació a les persones ateses, com que les condicions laborals de les treballadores reverteixen directament en l’atenció i benestar que poden oferir, ens ha arribat la informació que una usuària es va quedar tot el dia al llit perquè ningú va anar a casa seva a llevar-la i atendre-la. D’altra banda, sembla que les treballadores poden ser traslladades a d’altres municipis, fet que no s’entén ja que hi ha moltes persones amb necessitat del servei a Begues.
Tenim informació que les tres treballadores del SAD de Suara han emmalaltit i han estat substituïdes per altres treballadores. No tenim coneixement de com s’ha saldat la COVID19 amb les treballadores de la resta d’empreses, però tenim la sospita que aquest és un indici del que ha pogut passar.
Ens preguntem com és que es dóna l’esquena a un sector tan vulnerable com les persones dependents i les treballadores que les atenen. Cal una resposta integral que garanteixi un SAD amb condicions dignes i segures, tant per a les persones ateses com per a les treballadores. L’ajuntament no pot omplir-se la boca dient que està per al benestar dels més vulnerables i no donar una resposta global a una necessitat present en el municipi.
A més, considerem que les condicions d’aquests serveis empitjoren quan s’externalitzen. Les cures, com a tots els serveis bàsics per a la ciutadania, han de ser públics. El motiu és evident: donada la lógica del mercat, l’entitat que assumeix el servei n’ha de treure un benefici; per tant, si l’administració pública, CCBLL, municipis… contracten amb una entitat un servei pel qual paguen una quantitat determinada, l’entitat contractada té dues opcions: o bé resta qualitat al servei que ofereix o bé retalla les condicions de les persones que hi treballen.
I què passa amb les treballadores de la llar i de les cures? Abans del confinament, cada dia l'autobús de Begues pujava ple de treballadores domèstiques que venien a oferir les seves cures (neteges, atenció d’infants i de gent gran ) als domicilis de moltes de les famílies del municipi que havien delegat aquestes tasques a altres dones, moltes vegades racialitzades i en situació d’economia submergida. No tenim dades de la situació d’aquestes treballadores perquè estan tres vegades invisibilitzades: com a dones, com a treballadores de l’economia submergida i com a migrades. Com estan sobrevivint aquestes dones? Les que estan treballant compten amb els EPIs que necessiten?
Davant d’aquesta situació no volem restar impassibles. La CUP de Begues sempre hem parlat de posar la vida al centre de les polítiques municipals per recuperar les sobiranies que el mercat ha mercantilitzat. Només així es dóna un tracte digne i segur a les treballadores.
El debat de fons que volem posar sobre la taula és la necessitat d’oferir solució a aquests problemes per diferents vies:
- Creació d’una cooperativa de treballadores o municipalització del SAD, en la línia d’altres ajuntaments que han municipalitzat el servei quan han finalitzat els convenis signats; ara és el moment ja que el contracte vigent és transitori. És una obligació moral amb els sectors més vulnerables de la població, que no suposaria una despesa desorbitada i permetria oferir un servei d’atenció a domicili de qualitat amb el qual les persones ateses i les treballadores poguessin gaudir de condicions dignes i segures. Cal realitzar un procés de reflexió i debat amb usuàries i treballadores per donar una resposta global, que creiem que podria ser una d’aquestes dues vies. La CUP de Begues està oberta a fer aquesta reflexió amb usuaries i treballadores i fem una crida per que us poseu en contacte amb nosaltres per poder pensar juntes.
- Incorporació dels centres d’atenció a la gent gran al Sistema de Salut Pública perquè no es faci negoci amb la necessitats dels nostres grans.
- Creació de cooperatives de treball, gestionada pel propi ajuntament, per tal que les treballadores de la llar i de les cures puguin tenir condicions laborals dignes.
Per acabar, ens posem a la disposició de treballadores i persones que necessiten d’aquest serveis per debatre com acabem amb la precarització de les condicions de treball del col.lectiu de treballadores.