21 de maig 2020

La doble bretxa de gènere de la COVID 19

La pandèmia COVID-19 ha tret a la llum necessitats i deficiències que estaven latents en tot el teixit social. També ha desvetllat quines institucions i quines persones estan al davant d’aquestes mancances i qui ha tret les castanyes del foc en els moments d’urgència o de necessitat.

Parlem del personal sanitari, del personal de les residències de gent gran i de les cuidadores a domicili. Tots ells sectors que han patit durament les retallades derivades de la crisis econòmica de 2008. I totes elles professions altament feminitzades i en molts casos precaritzades. Celadores, caixeres i reposadores, personal de neteja..., activitats catalogades com a essencials i assumides, majoritàriament, per dones han estat a l'avantguarda de la lluita contra el coronavirus.

Un article del diari digital La Directa, signat per Ester Fayos i publicat el passat 6 de maig, recull que a Catalunya, segons les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, unes 715.000 persones treballen a primera línia de la pandèmia. D’aquestes, el 65% són dones. Destaca l’ocupació en infermeria: a Catalunya, el nombre d’infermeres ascendeix fins a les 45.487 dones, enfront dels 6.432 homes. A les residències de gent gran i persones amb diversitat funcional, així com en el personal de la neteja, la presència femenina també és molt elevada, amb un 84% i 86%, respectivament.


En conseqüència, el nombre de contagis pel coronavirus és notablement major en les dones que en els homes i, a més a més, s’ha eixamplat a mesura que avançava la pandèmia. La bretxa de gènere en el nombre de positius ha arribat, alguns dies, a una diferència percentual de més d’un 50%, segons les dades del govern català.

Respecte al sector de les treballadores de la llar i les cures infinitament més precaritzat, feminitzat i invisibilitzat, aquesta pandèmia ha permés visibilitzar la desigualtat i precarietat extremes per la manca de material de protecció en el sector. Marcela Bahamón, membre de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i les Cures (AIPHYC), denuncia que encara avui dia no disposen de recursos per a protegir la seva salut als llocs de treball.

En relació a la conciliació laboral. els més de cinquanta dies de confinament, amb el tancament dels centres educatius i la reclusió dels avis i àvies, que sovint s’encarreguen de la cura de la canalla, han evidenciat que són les dones qui, principalment, han d’atendre la feina i les criatures alhora. Es produeix, així, una doble bretxa de gènere: en el nivell d’exposició al virus i en la càrrega dels treballs de la llar.

Aquesta situació és fruit de l’actual model econòmic “patriarcal i extractiu”, que potencia l’exclusió de les dones “a través de l’escàs valor que atorga al treball de cures i la manca d’inversió crònica en aquest sector”, afirma l’informe Temps per a la cura: el treball de cures i la crisi global de desigualtat, publicat per Oxfam Intermón en gener de 2020.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada